-
[2a pers imper: desdigues o desdiu]
verb intransitiu
- [no ésser adient] desdecir.
- [desentonar, no harmonitzar] desdecir. La germana gran desdiu de les altres, la hermana mayor desdice de las demás.
- a desdir [en gran quantitat] en abundancia. verb pronominal
- [canviar d'idea] desdecirse.