desdir

    [2a pers imper: desdigues o desdiu] verb intransitiu
  1. [no ésser adient] desdecir.
  2. [desentonar, no harmonitzar] desdecir. La germana gran desdiu de les altres, la hermana mayor desdice de las demás.
  3. a desdir [en gran quantitat] en abundancia.
  4. verb pronominal
  5. [canviar d'idea] desdecirse.