-
verb transitiu
- [el foc] desfogar.
- figuradament [una passió, un sentiment, etc] desahogar, desfogar. El pare desfogava el seu mal humor amb els fills, el padre desahogaba su malhumor con los hijos. verb intransitiu
- marina, marítim [una tempesta] desfogar, estallar. verb pronominal
- figuradament desahogarse, desfogarse. Quan està enutjat es desfoga tot plorant, cuando está enojado se desahoga llorando.