a dos dits de
[molt a la vora de]
a dos dedos de.
S'aturà a dos dits del precipici, se paró a dos dedos del precipicio.
alçar (o aixecar) el dit
[alçar el braç]
alzar (o levantar) el dedo.
assenyalar algú amb el ditfiguradament
señalar a uno con el dedo.
comptar amb els dits
contar con los dedos.
dit anular (o de l'anell)
dedo anular.
dit assenyalador (o apuntador, o índex, o saludador, o mestre)
dedo índice.
dit auricular (o petit, o menut, o menovell, o menuell, o gorrí)
dedo meñique (o pequeño, o auricular).
dits com botifarres (o com botifarrons)
dedos como morcillas.
dit del mig (o mitger, o llarg, o del cor, o llépol)
dedo cordial (o de en medio, o del corazón).
dit de través (o través de dit)
[mesura]
dedo.
Hi ha un dit de través de neu, hay un dedo de nieve.
dit gros (o polze)
[polze]
dedo gordo.
donaria un dit de la mà (o de la mà dreta) per
[desitjar molt una cosa]
daría un dedo de la mano por.
dos (o quatre) dits
dos dedos.
Dos dits de vi, dos dedos de vino.
el dit de Déu
[el poder de Déu]
el dedo de Dios.
ésser llarg de dits (o tenir els dits llargs)
tener las manos largas.
fer córrer els dits
[furtar]
echar el guante a algo.
ficar (o posar) els dits a la boca a algúfiguradament i familiarment
meterle a alguien los dedos en la boca.
fica't els dits al cul! (o al nas!)vulgarment
¡tócate las narices!
llepar-se'n els ditsfiguradament
chuparse los dedos.
mamar-se el ditfiguradament [ésser ingenu]
chuparse el dedo.
marcar els cinc dits a la carafiguradament i familiarment [d'algú]
cruzar la cara a alguien.
mossegar-se els dits
[estar impacient]
estar en ascuas.
mossegar-se'n els dits
[penedir-se d'alguna cosa]
morderse las manos.
nomenar a dit
nombrar a dedo.
no moure un (o ni un) dit perfiguradament i familiarment
no mover un dedo por.
no saber quants dits (o els dits que) té a la màfiguradament i familiarment [ésser curt d'enteniment]
no tener dos dedos de frente.
no tenir dos dits de front (o de seny, o d'enteniment) (o no veure-hi dos dits de lluny)figuradament i familiarment
no tener dos dedos de frente.
no veure's una cosa als ditsfiguradament i familiarment [una mercaderia]
quitarla de las manos.
El pa, no se'l veuen als dits, el pan, se lo quitan de las manos.
picar els dits a algúfiguradament i familiarment
darle en los nudillos a alguien.
picar-se (o agafar-se, o cremar-se) els ditsfiguradament i familiarment [en un afer comercial]
pillarse los dedos.
poder-se comptar amb els dits de la màfiguradament i familiarment
poderse contar con los dedos de las manos.
posa-li (o fica-li) el dit a la boca! (o a la boca a veure si mossega!)figuradament i familiarment
métele el dedo en la boca.
posar (o plantar, o estampar) els cinc dits a la cara d'algú (o omplir la cara de dits a algú)
cruzar la cara,
poner a uno los cinco dedos en la cara.
prendre una cosa dels dits
quitar algo a alguien de las manos.
si li'n doneu com el dit, se'n pren (o se'n prendrà, o se n'agafa, o se n'agafarà) com la mà (o com el braç)
tomarse libertades.
tenir bons dits (o tenir dits)
ser un manitas,
tener manitas de plata.
tombar (o fer caure, o tirar a terra) amb un dit
derribar con un dedo.
untar-se els dits
[robar]
ensuciarse las manos.
voler (o demanar) dits
requerir manitas (o manos de plata).