Vés al contingut
verb transitiu
-
[fer anar al fons]
hundir.
-
[un vaixell]
hundir.
-
[fer penetrar profundament]
hundir.
Li enfonsà el punyal, le hundió el puñal.
-
[fer caure]
hundir,
derruir,
derribar,
derrumbar,
echar abajo.
Enfonsar un edifici en construcció, hundir un edificio en construcción.
-
[destruir]
destrozar,
hundir.
Han enfonsat la porta, han destrozado la puerta.
Enfonsaren la vorera, hundieron la acera.
-
figuradament [arruinar, destruir]
hundir.
Volen enfonsar l'empresa, quieren hundir la empresa.
-
figuradament [deprimir]
hundir.
Aquella desgràcia l'enfonsà, aquella desgracia le hundió.
verb pronominal
-
[anar cap al fons]
hundirse.
-
[un vaixell]
hundirse,
irse a pique.
-
[penetrar]
hundirse.
Enfonsar-se en la sorra, hundirse en la arena.
-
[ensorrar-se]
hundirse.
Amb els anys la base s'ha anat enfonsant, la base se ha ido hundiendo con los años.
-
[esfondrar-se]
hundirse,
derrumbarse.
Enfonsar-se el sostre, derrumbarse el techo.
-
figuradament [un imperi, una empresa, etc]
hundirse.
-
figuradament [moralment]
hundirse,
derrumbarse.