Vés al contingut
verb intransitiu
-
escaparse pron.
La ploma li escapà de la mà, la pluma se le escapó de la mano.
-
figuradament
escaparse pron.
Li escapà una exclamació, se le escapó una exclamación.
verb pronominal
-
[fugir]
escaparse,
escapar intr.
-
[evadir-se]
fugarse,
evadirse,
escaparse,
escapar intr.
-
escaparse,
salirse.
S'escapava el fum per les escletxes, se salía el humo por las rendijas.
-
escaparse.
Se m'ha escapat el tren, se me ha escapado el tren.
Escapar-se una cosa de les mans, escaparse una cosa de las manos.
-
figuradament
escaparse.
No li ho volia dir i se'm va escapar, no quería decírselo y se me escapó.
-
figuradament [passar inadvertida una cosa]
escaparse.
-
figuradament
escaparse.
Se m'escapa el sentit d'aquest mot, se me escapa el sentido de esta palabra.
-
ens hem escapat d'una i bona
de buena hemos (o nos hemos) escapado (o librado).