establir

    [pp: establert -a o establit -ida] verb transitiu
  1. [de manera permanent] establecer. Déu establí l'ordre natural del món, Dios estableció el orden natural del mundo.
  2. [per una autoritat] establecer. Les normes que ha establert l'autoritat competent, las normas que ha establecido la autoridad competente.
  3. [premisses, punts, les bases d'una operació] establecer.
  4. [una llei] establecer, disponer, decir, decretar, ordenar.
  5. verb pronominal
  6. [fixar la residència] establecerse, avecindarse, arraigarse, fijar la residencia. Tota la família s'ha establert a Llofriu, toda la familia se ha establecido en Llofriu.
  7. [posar un negoci] establecerse.