estranyar

    verb transitiu
  1. [allunyar] extrañar, apartar, alejar.
  2. [causar estranyesa] extrañar, asombrar, sorprender. No m'estranya gens, no me extraña en absoluto.
  3. verb intransitiu
  4. extrañar. A la Maria li va estranyar molt que no vinguessis a dinar, a María le extrañó mucho que no vinieras a comer.
  5. verb pronominal
  6. [sentir estranyesa] extrañarse.