-
verb transitiu
- [allunyar] extrañar, apartar, alejar.
- [causar estranyesa] extrañar, asombrar, sorprender. No m'estranya gens, no me extraña en absoluto. verb intransitiu
- extrañar. A la Maria li va estranyar molt que no vinguessis a dinar, a María le extrañó mucho que no vinieras a comer. verb pronominal
- [sentir estranyesa] extrañarse.