lleure1

    [usat només en tercera persona i en les formes nominals] verb intransitiu
  1. estar permitido, ser lícito. A vós no us és llegut de fer això, a usted no le está permitido hacer esto.
  2. tener tiempo, ser posible. Quan em lleurà vindré, cuando tenga tiempo iré.



    3. Vegeu també:
    lleure2