llucar

    verb intransitiu
  1. botànica brotar, retoñar, echar brotes.
    2. verb transitiu
  2. familiarment [mirar] mirar.
  3. [veure] ver, guipar.
  4. figuradament calar. El vaig llucar de seguida: era un mentider, lo calé en seguida: era un embustero.
  5. llucar-hi [veure-hi] ver, guipar. No hi lluco gens, no veo nada.