mancar

    verb intransitiu
  1. [amb la preposició de] carecer, estar falto de. Manca dels diners necessaris, carece del dinero necesario.
  2. faltar tr, no tener tr. Ha mancat de prudència, le ha faltado prudencia.
  3. faltar a. Ha mancat de respecte envers les autoritats, ha faltado al respeto a las autoridades.
  4. faltar. Li manca un braç, le falta un brazo. Ja hi som tots gairebé: només manca en Jordi, ya casi estamos todos: solo falta Jorge.
  5. [cessar de fer el seu servei] fallar. Li ha mancat el cor, le ha fallado el corazón.
  6. [minvar] menguar, disminuir. Ja manca la pluja, ya mengua la lluvia.
  7. [amb la preposició a] faltar. Va mancar a la seva paraula, faltó a su palabra.
  8. [ofendre] faltar. No havia mancat mai als seus pares, nunca había faltado a sus padres.
  9. verb transitiu
  10. fallar, errar, marrar. Ha mancat el cop, ha fallado el golpe.