Vés al contingut
verb intransitiu
-
[amb la preposició de]
carecer,
estar falto de.
Manca dels diners necessaris, carece del dinero necesario.
-
faltar tr,
no tener tr.
Ha mancat de prudència, le ha faltado prudencia.
-
faltar a.
Ha mancat de respecte envers les autoritats, ha faltado al respeto a las autoridades.
-
faltar.
Li manca un braç, le falta un brazo.
Ja hi som tots gairebé: només manca en Jordi, ya casi estamos todos: solo falta Jorge.
-
[cessar de fer el seu servei]
fallar.
Li ha mancat el cor, le ha fallado el corazón.
-
[minvar]
menguar,
disminuir.
Ja manca la pluja, ya mengua la lluvia.
-
[amb la preposició a]
faltar.
Va mancar a la seva paraula, faltó a su palabra.
-
[ofendre]
faltar.
No havia mancat mai als seus pares, nunca había faltado a sus padres.
verb transitiu
-
fallar,
errar,
marrar.
Ha mancat el cop, ha fallado el golpe.