Vés al contingut
verb transitiu
-
colgar.
Penjaré el quadre en aquell clau, colgaré el cuadro en aquel clavo.
-
colgar.
D'un xut va penjar la pilota a la teulada, de una patada colgó el balón en el tejado.
-
[un home]
colgar,
ahorcar.
-
figuradament [imputar]
colgar,
endilgar.
Sempre li pengen totes les malifetes, siempre le cuelgan todas las travesuras.
-
figuradament [en un examen]
colgar,
catear.
M'han penjat d'història, me han colgado en historia.
-
figuradament [els hàbits]
colgar.
-
informàtica [programes, fitxers]
colgar.
-
que em pengin si...!
¡que me aspen (o ahorquen) si...!
verb intransitiu
-
colgar,
pender.
Els fruits que pengen de l'arbre, los frutos que cuelgan del árbol.
-
figuradament
estar pendiente,
estar en suspenso,
pender.
La susdita qüestió penja encara, la susodicha cuestión está todavía pendiente.
-
no pengeu
[al telèfon]
no se retire,
no cuelgue.
verb pronominal
-
colgarse.
Es va penjar amb les mans a la branca, se colgó con las manos de la rama.
-
figuradament
colgarse,
ahorcarse.
-
informàtica [blocar-se un ordinador]
colgarse.
-
penjar-se en algú
figuradament i familiarment [no separar-se'n]
pegarse a alguien,
colgarse de alguien.