Pronúncia: ərmá
-
verb transitiu
- [proveir d'armes] armer.
- marina, marítim [un vaixell] armer, équiper.
-
[muntar]
monter,
assembler,
ajuster,
remonter.
• dresser, monter. Armar un llit, dresser un lit. - figuradament provoquer, susciter, faire, causer. Armar soroll (aldarull, gatzara), faire du bruit, du raffut, du tapage, du scandale, du foin pop.
- armar cavaller història armer chevalier.
- armar els rems armer les avirons.
- armar la ballesta bander (tendre) l'arbalète. verb pronominal
- s'armer. S'armà d'un garrot, il s'arma d'un bâton.
- ciències militars prendre les armes.
- figuradament s'armer. Armar-se de coratge, de paciència, s'armer de courage, de patience.