Pronúncia: klɔ́skə
-
femení
-
zoologia [dels mol·luscs]
coquille.
- [dels crustacis] carapace.
- [de les tortugues] carapace, écaille.
- familiarment anatomia crâne m.
- clofolla.
- closca de nou figuradament i despectivament [embarcació] coquille de noix.
- ésser dur de closca figuradament i familiarment avoir la tête dure (être bouché à l'émeri).
- no haver sortit encara de la closca (sortir tot just de la closca) ne pas être sorti de l'œuf (de sa coquille).
- sense closca figuradament [a mig fer] à moitié.
- trencar-se la closca figuradament se casser la figure.