Pronúncia: kundəmná
-
verb transitiu
- dret condamner. Condemnar un lladre, condamner un voleur. La llei condemna la bigàmia, la loi condamne la bigamie.
-
religió
damnar.
• [declarar reprensible] condamner. - [un malalt] condamner.
- [inutilitzar] condamner. Condemnar una porta, condamner une porte.
- figuradament condamner, astreindre, forcer. Ens condemnen a viure sense dignitat, on nous force à vivre sans dignité. Els puristes condemnen aquest mot, les puristes condamnent ce mot. verb pronominal
- religió [damnar-se] se damner.