espetegar

Pronúncia: əspətəɣá
    verb intransitiu
  1. [la llengua, una tralla] claquer.
  2. [una bomba, un petard] éclater, exploser.
  3. familiarment [xocar amb força] se flanquer pron. La moto va espetegar contra la tanca, la moto s'est flanquée sur la haie.
  4. anar a espetegar familiarment atterrir, aboutir, se retrouver sans le vouloir.