davallar

Pronúncia: dəβəʎá
    verb intransitiu
  1. descendre, dévaler. Un torrent que davalla de la muntanya, un torrent qui descend de la montagne.
  2. antigament [provenir] descendir.
  3. verb transitiu
  4. [recórrer de dalt a baix] descendre, dévaler. Davallar un pendent, dévaler une pente.
  5. [portar de dalt a baix] descendre. Davallar l'estàtua de la capella, descendre la statue de la chapelle.