Pronúncia: dəβəʎá
-
verb intransitiu
- descendre, dévaler. Un torrent que davalla de la muntanya, un torrent qui descend de la montagne.
- antigament [provenir] descendir. verb transitiu
- [recórrer de dalt a baix] descendre, dévaler. Davallar un pendent, dévaler une pente.
- [portar de dalt a baix] descendre. Davallar l'estàtua de la capella, descendre la statue de la chapelle.