dit

Pronúncia: dít
    masculí
  1. anatomia doigt.
  2. [dels guants] doigt.
  3. [mesura] doigt.
  4. a dos dits de figuradament [molt a la vora de] à deux doigts de. S'aturà a dos dits del precipici, il s'arrêta à deux doigts du précipice.
  5. alçar (aixecar) el dit [alçar el braç] lever le doigt.
  6. assenyalar amb el dit figuradament montrer du doigt.
  7. comptar amb els dits compter sur les doigts.
  8. dit anular (de l'anell) annulaire.
  9. dit assenyalador (apuntador, saludador, mestre) [índex] index.
  10. dit del mig (mitger, llarg, del cor, llépol) majeur (médius).
  11. dit del peu orteil.
  12. dit gros [polze] pouce.
  13. dit petit (xic, auricular, menut, menovell, gorrí) auriculaire (petit doigt).
  14. dits com botifarres (com botifarrons) doigts boudinés.
  15. dits de mort botànica [Xylaria sp] xilaire des bois.
  16. dos (quatre) dits figuradament i familiarment deux doigts. Dos dits de vi, deux doigts de vin.
  17. el dit de Déu figuradament religió [el poder de Déu] le doigt de Dieu.
  18. fer córrer els dits figuradament i popularment [furtar] mettre la main (le grappin) sur une chose.
  19. ficar (posar) els dits a la boca a algú figuradament i familiarment tirer les vers du nez à quelqu'un.
  20. fica't els dits al cul! (al nas!) vulgarment i despectivament bas les pattes!
  21. marcar (posar, plantar, estampar) els cinc dits a la cara figuradament i popularment flanquer une paire de claques, flanquer sa main sur la figure de, donner une giroflée à cinq feuilles fam.
  22. no moure un (ni) un dit per figuradament i familiarment ne pas bouger le petit doigt pour.
  23. no saber quants dits (els dits que) té a la mà figuradament, familiarment i despectivament [ésser curt d'enteniment] ne pas avoir pour deux sous de jugeote.
  24. no tenir dos dits de front (de seny, d'enteniment, no veure-hi dos dits de lluny) figuradament i familiarment ne pas avoir pour deux sous de jugeote.
  25. no veure-s'ho als dits figuradament i familiarment [una mercaderia] s'arracher (se vendre comme des petits pains).
  26. picar-se (agafar-se, cremar-se, enganxar-se) els dits figuradament i popularment se brûler les doigts (y laisser des plumes, se laisser prendre).
  27. prendre una cosa dels dits prendre des mains (arracher). Com que s'ha d'apujar el sucre, ens el prenen dels dits, comme le sucre doit augmenter, on se l'arrache.
  28. si li'n doneu com el dit, se'n pren (se n'agafa) com la mà (com el braç) figuradament il prend des libertés (il ne se gêne pas).
  29. tenir (bons) dits avoir des doigts d'or.
  30. tenir el dit (ficat, posat) a l'ull a algú figuradament i familiarment [tenir-li animadversió] avoir pris quelqu'un en grippe.
  31. tenir per la punta (pel cap) dels dits figuradament i familiarment savoir une chose sur le bout du doigt.
  32. tombar (fer caure, tirar a terra) amb un dit démolir d'un seul doigt.
  33. voler (demanar) dits exiger des mains d'artiste.