embolicar

Pronúncia: əmbuliká
    verb transitiu
  1. [embolcar] envelopper. Embolicar amb paper, plàstic, roba, envelopper d'un papier, de plastique, d'un linge.
  2. figuradament [embullar] embrouiller, emmêler. Sempre m'emboliques els cabdells, tu embrouilles toujours mes pelotes .
    1. [en una mala situació] mêler, engager, impliquer, embarquer. S'ha deixat embolicar en el tràfic d'armes, il s'est laissé embarquer dans un trafic d'armes.
    2. [un afer] compliquer.
  3. embolica que fa fort! figuradament i familiarment quel casse-tête! (quelle salade!).
  4. embolicar la troca figuradament, familiarment i despectivament compliquer les choses.
  5. verb pronominal
  6. s'emmêler, s'embrouiller. El cordill s'ha embolicat, la ficelle s'est embrouillée .
    1. [un afer] s'embrouiller, se compliquer.
    2. [en una situació difícil] s'empêtrer, s'embourber, s'embarquer, s'emmêler.
    3. despectivament [establir una relació] avoir une liaison.
    4. empatollar-se.
  7. això s'embolica cela prend une mauvaise allure (ça se complique).
  8. no t'emboliquis! ne te complique pas la vie!