Pronúncia: əmbuliká
-
verb transitiu
- [embolcar] envelopper. Embolicar amb paper, plàstic, roba, envelopper d'un papier, de plastique, d'un linge.
-
figuradament [embullar]
embrouiller,
emmêler.
Sempre m'emboliques els cabdells, tu embrouilles toujours mes pelotes .
- [en una mala situació] mêler, engager, impliquer, embarquer. S'ha deixat embolicar en el tràfic d'armes, il s'est laissé embarquer dans un trafic d'armes.
- [un afer] compliquer.
- embolica que fa fort! figuradament i familiarment quel casse-tête! (quelle salade!).
- embolicar la troca figuradament, familiarment i despectivament compliquer les choses. verb pronominal
-
s'emmêler,
s'embrouiller.
El cordill s'ha embolicat, la ficelle s'est embrouillée .
- [un afer] s'embrouiller, se compliquer.
- [en una situació difícil] s'empêtrer, s'embourber, s'embarquer, s'emmêler.
- despectivament [establir una relació] avoir une liaison.
- empatollar-se.
- això s'embolica cela prend une mauvaise allure (ça se complique).
- no t'emboliquis! ne te complique pas la vie!