embrutar

Pronúncia: əmbɾutá
    verb transitiu
  1. salir, souiller, maculer. Embrutar els pantalons de llot, salir ses pantalons de boue. Embrutar la roba, salir ses vêtements.
  2. figuradament i despectivament salir, souiller, noircir, tacher, éclabousser. Embrutar el nom d'algú, salir le nom de quelqu'un.
  3. verb pronominal
  4. se salir. S'ha embrutat quan ha caigut, il s'est sali en tombant .
    • [de fang] se crotter.
  5. figuradament i despectivament se salir, se déshonorer, se laisser acheter, se vendre, se corrompre. Ell va embrutar-se en acceptar diners, il s'est laissé acheter en acceptant de l'argent.
  6. embrutar-se les mans figuradament i despectivament se salir les mains (tremper dans une affaire).