Pronúncia: əskəpá
-
verb intransitiu
- échapper, glisser. L'ampolla li escapà de la mà, la bouteille lui a glissé des mains.
- figuradament échapper. Li escapà un renec, un juron lui a échappé. No deixar escapar res, ne rien laisser échapper. verb pronominal
- [fugir] s'échapper. La cadernera s'ha escapat de la gàbia, le chardonneret s'est échappé de sa cage.
- [evadir-se] s'évader, s'enfuir. Avui s'ha escapat un pres, aujourd'hui un prisonnier s'est évadé.
- [el gas, etc] s'échapper.
- manquer tr, rater. Se'm va escapar el tren, j'ai manqué le train.
- [de les mans] glisser intr. Escapar-se el càntir de les mans, glisser la cruche des mains.
-
figuradament
échapper intr.
No li volia dir, i se'm va escapar, je ne voulais pas le lui dire, cela m'a échappé .
• [passar inadvertida una cosa] échapper intr. - escapar-se d'una i bona l'échapper belle.
- escapar-se el riure a algú ne pas pouvoir se retenir de son rire.