escapar

Pronúncia: əskəpá
    verb intransitiu
  1. échapper, glisser. L'ampolla li escapà de la mà, la bouteille lui a glissé des mains.
  2. figuradament échapper. Li escapà un renec, un juron lui a échappé. No deixar escapar res, ne rien laisser échapper.
  3. verb pronominal
  4. [fugir] s'échapper. La cadernera s'ha escapat de la gàbia, le chardonneret s'est échappé de sa cage.
  5. [evadir-se] s'évader, s'enfuir. Avui s'ha escapat un pres, aujourd'hui un prisonnier s'est évadé.
  6. [el gas, etc] s'échapper.
  7. manquer tr, rater. Se'm va escapar el tren, j'ai manqué le train.
  8. [de les mans] glisser intr. Escapar-se el càntir de les mans, glisser la cruche des mains.
  9. figuradament échapper intr. No li volia dir, i se'm va escapar, je ne voulais pas le lui dire, cela m'a échappé .
    • [passar inadvertida una cosa] échapper intr.
  10. escapar-se d'una i bona l'échapper belle.
  11. escapar-se el riure a algú ne pas pouvoir se retenir de son rire.