Pronúncia: əspiɲá
-
verb transitiu
- figuradament ouvrir une pomme de pin.
- [pegar amb el puny] cogner, donner un coup de poing.
- aplatir. Espinyar el nas, aplatir le nez. verb pronominal
- espinyar-se-les (haver-se d'espinyar) rester sur sa faim.