estant

Pronúncia: əstán
    adjectiu
  1. en y étant.
  2. masculí
  3. [prestatge] rayon.
  4. locució adverbial
  5. de... estant [lloc] dès (depuis). Del llindar estant se sentia el rellotge, dès le seuil, on entendait l'horloge. D'allà estant, de là. De dalt estant no se sentia res, d'en haut on n'entendait rien. D'aquí estant, d'ici (à partir de ce lieu-ci).