Pronúncia: əstəβəʎá
-
verb transitiu
- fracasser, briser, mettre en pièces.
- usat absolutament taper dur.
- fa un sol que estavella il fait un soleil de plomb. verb pronominal
- s'écraser. La moto s'estavellà contra un arbre, la moto s'est écrasée contre un arbre.
- figuradament se heurter à.