Pronúncia: əstɔ́fə
-
femení
- [matèria] qualité. Mobles de bona estofa, meubles de bonne qualité.
-
figuradament [classe]
espèce,
engeance.
No vagis amb gent d'aquesta estofa, ne va pas avec des gens de cette espèce.
Són de la mateixa estofa, elles sont de la même engeance .
• étoffe, aptitudes pl, dispositions pl. - de baixa estofa de mauvaise qualité (de mauvais aloi).
- ésser de bona estofa figuradament i familiarment avoir de bonnes dispositions (avoir des aptitudes, avoir de l'étoffe).
- ésser de mala estofa figuradament ne pas avoir d'aptitudes.