estranyar

Pronúncia: əstɾəɲá
    verb transitiu
  1. [allunyar] éloigner, exiler.
  2. [causar estranyesa] étonner. No m'estranya gens, cela ne m'étonne pas du tout.
  3. verb pronominal
  4. [sentir estranyesa] s'étonner. S'estranya que no hagis anat a Barcelona, il s'étonne que tu ne sois pas allé à Barcelone.