Pronúncia: fəltá
-
verb intransitiu
- [mancar] manquer, être en moins, faire défaut.
- [no tenir] manquer. Li falta una cama, il lui manque une jambe.
- [no assistir a un lloc] manquer tr, être absent -e. Faltar a classe, manquer la classe.
- [ésser mort] être absent -e.
- [quedar] manquer. Falten deu minuts, il manque dix minutes.
- [no complir] manquer, faillir, forfaire infr. Ha faltat a la seva paraula, il a manqué à sa parole.
- manquer, manquer de respect à quelqu'un. Ell em va faltar a mi, il m'a manqué de respect.
- només faltava això (només faltava aquesta!) il ne manquait plus que ça! (c'est complet!).
-
trobar a faltar
[una cosa]
regretter le manque d'une chose.
• [una persona] regretter l'absence de (s'ennuyer de).