Pronúncia: ʎéŋgwə
-
femení
- anatomia langue.
- [manera de parlar] langue. Té una llengua que fibla, c'est une langue de vipère.
- [informació] connaissance, information, renseignement m. Tenir llengua d'alguna cosa, avoir connaissance de quelque chose.
- [cosa en forma de llengua] langue.
- [idioma] langue.
- anar a llengües de la gent (de tothom, de tot el poble) figuradament voler de bouche en bouche (être sur toutes les lèvres).
- anar-se'n de la llengua figuradament ne pas savoir tenir sa langue (avoir la langue trop bien pendue, parler à tort et à travers, vendre la mèche).
- do de llengües don des langues.
- donar llengua d'una cosa informer d'une chose.
- entortolligar-se-li (lligar-se-li) la llengua figuradament fourcher la langue. Se li ha entortolligat la llengua, sa langue a fourché.
- ésser fluix de llengua [ésser bocamoll] avoir la langue trop longue.
- estirar la llengua figuradament i familiarment tirer les vers du nez (faire parler).
- fer anar a llengües de la gent (de tothom) figuradament i familiarment critiquer.
- fer córrer la llengua familiarment blablater.
- frenar la llengua tenir sa langue (savoir se taire).
- haver menjat llengua figuradament i familiarment [que parla molt] être un moulin à paroles (avoir la langue bien pendue).
- llengua! [en una provocació] chiche!
- llengua col·loquial lingüística langue courante.
-
llengua de bou (de vedella)
botànica
buglossa.
• (bovina) picornell (picornell de pi). - llengua de ca botànica besneula.
- llengua de cavall botànica galzeran (galzeran major).
- llengua de cérvol botànica [Phyllitis scolopendrium] scolopendre (langue-de-cerf).
- llengua de glacera geografia langue de glacier.
- llengua de gos botànica bossa.
- llengua de Sant Pau ictiologia soldat.
- llengua d'escurçó (d'escorpí, de serp, de ganivet, verinosa) figuradament i despectivament langue de vipère (mauvaise langue).
- llengua de terra geografia langue de terre.
- llengua de serp botànica llança (llança de Crist).
- llengua de vaca botànica [Fistulina hepatica] fistuline hépatique (langue-de-bœuf).
- llengua d'oc lingüística [occità] langue d'oc.
- llengua d'oïl lingüística [francès] langue d'oïl.
- llengua d'ús lingüística langue courante.
- llengua morta lingüística langue morte.
- llengua rodona botànica aristolòquia.
- llengua viva lingüística langue vivante.
- mala llengua figuradament i despectivament mauvaise langue.
- no tenir llengua (haver perdut la llengua, haver-se empassat la llengua) être muet -ette.
- no tenir pèls a la llengua ne pas avoir sa langue dans sa poche (ne pas mâcher ses mots, ne pas y aller par quatre chemins).
- tenir la llengua carregada (bruta, blanca) avoir la langue chargée (blanche, pâteuse).
- tenir llengua a algú figuradament tenir tête à quelqu'un.
- tenir molta llengua (la llengua llarga, ésser llarg de llengua) figuradament i familiarment avoir la langue trop longue (ne pas savoir tenir sa langue).
- tenir a la punta de la llengua figuradament avoir quelque chose sur le bout de la langue.