Pronúncia: ʎúnə
-
femení
-
astronomia
lune.
• [en majúscula] [satèl·lit] Lune. Un eclipsi de Lluna, une éclipse de Lune. - [mes lunar] lune. Canvi de lluna, changement de lune.
- figuradament [estat d'ànim] caprice m, extravagance.
- [en un teixit, en un paper] pois m. Un vestit de llunes, une robe à pois.
- [gotes d'oli, de greix] tache.
- [vidre d'un mirall] glace.
- [vidre gruixut i gran] glace, miroir m.
- clar de lluna clair de lune.
- demanar la lluna (la lluna en un cove) figuradament demander la lune.
- ésser tallat de mala lluna figuradament avoir mauvais caractère, être un mauvais coucheur.
- estar a la lluna (a la lluna de València) figuradament [distret] être dans la lune (être perdu dans les nuages).
- estar de bona (mala) lluna être de bonne (mauvaise) humeur, être bien (mal) luné -e fam, être dans sa bonne (sa mauvaise) lune.
- fer veure la lluna al mig del dia (la lluna en un cove) figuradament [enganyar] peindre la vie en rose, faire voir (montrer) la lune en plein midi.
- lladrar a la lluna figuradament aboyer à la lune.
- lluna creixent astronomia premier quartier, lune croissante.
- lluna de mel figuradament lune de miel.
- lluna minvant astronomia dernier quartier, lune décroissante.
- lluna nova astronomia nouvelle lune.
- lluna plena astronomia pleine lune.
-
mitja lluna
croissant,
demi-lune.
• figuradament [islamisme] Croissant. - nit sense lluna nuit sans lune.
- prometre la lluna en un cove promettre monts et merveilles.
- tenir llunes être lunatique.
- voler agafar la lluna amb un cove (amb les dents) figuradament i popularment vouloir décrocher la lune (demander la lune).