mancar

Pronúncia: məŋká
    verb intransitiu
  1. [materialment] manquer de. Mancar de diners, manquer d'argent.
  2. [no fer ús] manquer de.
  3. [ésser de menys] manquer, faire défaut. No li manca sinó parlar, il ne lui manque que la parole. Poc en manca perquè guanyi, il est en passe de gagner.
  4. [cessar de fer servei] manquer, faillir. Li ha mancat el cor, le cœur lui a manqué.
  5. [minvar] diminuer, tomber, décroître.
  6. [materialment] manquer. Ha mancat a la seva paraula, il a manqué à sa parole.
  7. [ofendre] manquer, manquer de respect. No havia mancat mai als seus pares, il n'avait jamais manqué de respect à ses parents.
  8. verb transitiu
  9. manquer, rater. Ha mancat el cop, il a manqué son coup.