Pronúncia: páɲʃə
-
femení
- anatomia [ventre] panse, ventre m, brioche fam. Tenir panxa, avoir du ventre. Omplir la panxa, se remplir la panse (le ventre).
-
[d'una gerra, etc]
panse.
- [d'una àmfora] ventre m.
- [d'un vaixell] ventre m.
- [d'una paret] bombement m.
- de panxa enlaire sur le dos.
- estar de panxa enlaire (gratar-se la panxa) figuradament [estar ociós] se rouler (se tourner) les pouces (paresser, fainéanter).
- posar panxa [engreixar-se] prendre du ventre (de l'embonpoint).
- posar-se de panxa al sol figuradament i familiarment se la couler douce.
- tenir la panxa buida avoir le ventre creux.