Pronúncia: pləntát
-
adjectiu
- planté -e.
- figuradament immobile. Què hi fas aquí plantat?, qu'est-ce que tu fais ici, immobile?
-
deixar plantat
laisser en plan (laisser en rade, laisser tomber, fausser compagnie).
• [no acudir a una cita] poser un lapin. - ésser ben plantat figuradament i familiarment avoir une belle prestance. És una dona ben plantada, c'est une belle fille (c'est un beau brin de fille).