Pronúncia: pláɲə
-
[pp: plangut o planyut; també, passat ind: planguí, etc; subj: plangui, etc, plangués, etc]
verb transitiu
- [compadir] plaindre, avoir pitié de.
- [estalviar un esforç] ménager, épargner, économiser, lésiner sur. Plànyer les forces, épargner ses forces. No plànyer res, ne lésiner sur rien. Plànyer el paper, économiser le papier.
- ésser de plànyer être à plaindre.
- no plànyer els diners ne pas regarder à la dépense.
- no plànyer esforços ne pas ménager ses efforts. verb pronominal
- ne pas se donner la peine, ne pas faire d'effort, ne pas se dépenser.
- [queixar-se] se plaindre, se lamenter. De què et planys?, de quoi te plains-tu?