plànyer

Pronúncia: pláɲə
    [pp: plangut o planyut; també, passat ind: planguí, etc; subj: plangui, etc, plangués, etc] verb transitiu
  1. [compadir] plaindre, avoir pitié de.
  2. [estalviar un esforç] ménager, épargner, économiser, lésiner sur. Plànyer les forces, épargner ses forces. No plànyer res, ne lésiner sur rien. Plànyer el paper, économiser le papier.
  3. ésser de plànyer être à plaindre.
  4. no plànyer els diners ne pas regarder à la dépense.
  5. no plànyer esforços ne pas ménager ses efforts.
  6. verb pronominal
  7. ne pas se donner la peine, ne pas faire d'effort, ne pas se dépenser.
  8. [queixar-se] se plaindre, se lamenter. De què et planys?, de quoi te plains-tu?