Pronúncia: rəkunɛ́ʃə
-
verb transitiu
- [identificar] reconnaître. El vaig reconèixer amb (per) la veu, je l'ai reconnu à sa voix.
- [examinar] reconnaître.
- [admetre, confessar] reconnaître, admettre, convenir. Va reconèixer que jo havia dit la veritat, elle a reconnu que j'avais dit la vérité.
- [agrair] reconnaître. Reconèixer un favor, reconnaître un bienfait (un service).
- [un govern, una autoritat] reconnaître.
- [un fill] reconnaître.
- ciències militars reconnaître, faire une reconnaissance, battre.
- medicina examiner. Reconèixer una ferida, examiner une blessure.
- reconèixer com a reconnaître pour.
- reconèixer les faltes reconnaître ses torts.
- reconèixer un deute reconnaître une dette.