renegar

Pronúncia: rənəɣá
    verb transitiu
  1. [no reconèixer, desadherir-se, abominar] renier. Renegar la família, la religió, la pàtria, una tradició, l'amistat d'algú, renier sa famille, sa religion, sa patrie, une tradition, l'amitié de quelqu'un.
    2. verb intransitiu
  2. renier tr. Renegar de la fe, renier sa foi.
  3. [dir renecs] blasphémer, jurer.
  4. renegar com un oriol (com una ratapinyada) figuradament i despectivament jurer comme un charretier.