Pronúncia: tɛ́rə
-
femení
- [món] terre.
- [en contraposició a l'aire i a l'aigua] terre.
- [en contraposició als mars] terre.
- [contrada] terre, contrée, pays m. Vi de la terra, vin de pays.
- [pàtria] pays m. A la meva terra no hi ha aquest costum, dans mon pays, il n'y a pas cette coutume.
- [propietat] terre.
- agricultura terre.
- electricitat terre.
- anar-se'n a terra figuradament [algú o alguna cosa] s'écrouler (s'effondrer, tomber).
- baixeu a terra! ciències militars pied à terre!
- caure a terra [una persona] tomber, tomber de tout son long, s'étaler, prendre un billet de parterre, ramasser une pelle fam.
- de la terra du pays.
- en els confins de la terra aux confins de la terre.
- en terra de cecs el borni és rei au royaume des aveugles, les borgnes sont rois.
- ésser més vell que escopir a terra [una cosa] être vieux comme le monde.
- menjar (podrir) terra figuradament [estar mort] manger les pissenlits par la racine.
- no aixecar un pam de terra figuradament i despectivament être haut -e comme trois pommes.
- no alçar una palla d'en terra ne rien faire.
- no tenir més que els set (nou) pams de terra en el fossar être pauvre comme Job.
- no tocar de peus a terra être dans les nuages (dans la lune).
- personal de terra ciències militars personnel rampant (dans l'aviation).
-
prendre terra
aeronàutica
se poser (toucher terre, atterrir).
• marina, marítim accoster. - remoure la terra remuer la terre.
- sota terra sous terre.
- terra a terra [a peu pla, molt arran de terra] à ras de terre (en rase-mottes).
- terra agra terre forte.
- terra aixerriada pâturage (prairie).
- terra alberenca terre légère.
- terra argilosa terre argileuse.
- terra bladera agricultura terre à blé.
- terra campa terre à semailles.
- terra conradissa (de conreu) terre de culture.
- terra cuita [terrissa] terre cuite.
- terra de castanyer (de castanya) terre de bruyère.
- terra d'escudelles sablon (grès).
- terra de ningú no man's land.
- terra de paraire (de batan, de molí) terre à foulon.
- terra de rebliment terre de remblai.
- terra de regadiu terre irrigable.
- terra de secà terre non irrigable (de culture sèche).
- terra de Siena terre de Sienne.
- terra de Xauxa (de Cucanya) pays de cocagne.
- terra endins à l'intérieur des terres (arrière-pays).
- terra erma terre inculte.
- terra ferma terre ferme.
- terra fresca terre marécageuse.
- terra grassa terre grasse.
- terra magra (prima) terre maigre (pauvre).
- terra negra terre noire.
- terra promesa (de promissió) religió terre promise.
- terra rara química terre rare.
- terra Santa religió [en majúscula] Terre Sainte.
- terra sorrenca terre sablonneuse.
- terra terra marina, marítim en longeant la côte.
- terra vegetal terre végétale.
- terra verge terre vierge.
-
tirar a terra
jeter à terre.
• [un edifici] abattre, mettre par terre, démolir. - tirar terra al damunt d'un assumpte étouffer (enterrer) une affaire.
- tirar-se a terra se jeter à terre.
- tirar-se terra als ulls jeter des pierres dans son jardin.
- tocar de peus a terra avoir les deux pieds sur terre.
- tornar a la terra la carn figuradament [morir] quitter ce monde (plier bagage, faire son paquet). masculí
- [cable] prise de terre f.
- [part sòlida de la superfície] terre. Arrossegar-se per terra, se traîner par terre. Tirar a terra, jeter par terre.
- [sòl, paviment] sol, plancher. El terra de la cuina, le sol de la cuisine. nom propi femení
- [en majúscula; la] astronomia la Terre.
- Nova Terra geografia Novaïa Zemlia (Nouvelle-Zemble).