femení [cas funest] disgrazia, disastro m, sciagura, sventura, calamità. Si es morís, quina desgràcia!, se moresse, che disgrazia (o che disastro)! || [sort adversa] cattiva fortuna, sfortuna, scalogna. Té desgràcia en tot el que emprèn, ha sfortuna in tutto ciò che intraprende. || disgrazia, scalogna, sventura. Té la desgràcia d'ésser pobre, ha la disgrazia di essere povero. || caure en desgràcia cadere in disgrazia. || estar de desgràcia essere sfortunato. || i per més desgràcia e come non bastasse. || per desgràcia disgraziatamente, sfortunatamente, per disgrazia.