deure

verb transitiu [una quantitat] dovere, essere debitore -trice. Deu nou mil euros, deve (o è debitore di) novemila euro. || [un fet] dovere. Em deus una explicació, mi devi una spiegazione. || fig dovere. Et dec la vida, ti devo la vita. || [ésser probable] dovere. Deuen ser les vuit, devono essere le otto. || [suposició] [si traduce col verbo al futuro] Qui deu ser en aquestes hores?, chi sarà mai a quest'ora? On dec haver deixat (o posat) les claus?, dove avrò lasciato (o messo) le chiavi?

m dovere, obbligo. || [sovint en pl] compiti, esercizi, doveri raro. Deures de física, compiti di fisica. || econ dare. || complir els seus deures compiere i propri dovere. || deure i haver dare e avere. || tinc el deure de ho il dovere di.