[i les formes: n', 'n, -ne] pronom [reemplaça un complement circumstancial introduït amb la preposició de] ne. Sempre en parla, sempre ne parla. Més m'estimo no parlar-ne, preferisco non parlarne. Tinc molts llibres; la meva cambra n'és plena, ho molti libri; la mia stanza ne è piena. No en parlem més, non ne parliamo (o non se ne parli) più. No te'n recordes?, non te ne ricordi? Però que no te n'adones?, ma non te ne rendi conto? || [possessiu inanimat] [non si traduce] Dels teus germans, no en conec ni els noms, dei tuoi fratelli non conosco neanche i nomi. || [partitiu] ne. Jo no en tinc cap, non ne ho nessuno. En vull més, ne voglio ancora (o di più), ne voglio altri. || [atribut] lo. Si ell és llest, jo també en soc, se lui è furbo (o intelligente) lo sono anch'io. || [non si traduce] De car, no n'és gens, non è caro per niente. No n'és pas, de frare, non è frate. || [com a complement adverbial de lloc] ne. Vas a París? Jo en vinc, vai a Parigi? Io ne torno (o ne vengo).
Vegeu també:
en2
en3
Vegeu també:
en2
en3