cou

masculí
1. anatomia coll.
2. [d’un récipient] col.
3. cou-rouge ornitologia pit-roig (o rupit, o rei, o barba-roig, o pap-roig, o mosquera f).
   • cou-tors colltort (o xurla f, o llengut, o llenguallarg).
4. couper le cou à qqn pròpiament i figuradament tallar el coll a algú.
5. jusqu’au cou figuradament fins al coll. Ils sont endettés jusqu’au cou, estan endeutats fins al coll (o estan amb l’aigua al coll).
6. la corde au cou amb el dogal al coll [en una situació difícil].
7. prendre qqn au cou agafar algú pel coll.
8. rompre le cou à qqn trencar el coll a algú.
   • trencar (o esberlar) el cap a algú.
9. sauter (ou se jeter) au cou de qqn saltar al coll d’algú.
10. se casser (ou se rompre) le cou trencar-se (o rompre’s) el coll.
    1. trencar-se el cap (o desnucar-se).
    2. figuradament estimbar-se (o estavellar-se) [contra les dificultats].
11. se mettre la corde au cou posar-se el dogal al coll.
12. se pendre au cou de qqn penjar-se al coll d’algú.
13. serrer le cou de qqn estrènyer el coll d’algú (o escanyar algú).
14. tordre le cou figuradament tòrcer el coll [matar].
    • familiarment aixafar [anihilar].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç