Pronúncia: degute
-
verb transitiu
- pròpiament i figuradament fer fàstic, repugnar. Ce plat me dégoûte, aquest plat em fa fàstic. Sa cruauté me dégoûte, la seva crueltat em fa fàstic (o em repugna).
- fer perdre la gana, desganar.
- desdelitar, desinteressar, desplaure, fastiguejar.
- antigament avorrir, no agradar.
-
dégoûter de
figuradament [une activité]
fer perdre les ganes de, desafeccionar de, fer avorrir, treure del cap, desdelitar de infr.
Les injustices l’ont dégoûtée de continuer à étudier, les injustícies li han fet perdre les ganes de continuar estudiant .
• [un mets] fer avorrir. Elle a fini par me dégoûter des pommes de terre, ha acabat per fer-me avorrir les patates.
verb pronominal
- [de] avorrir. Il s’est dégoûté du tabac, ha avorrit el tabac.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç