promettre

Pronúncia: pʀɔmɛtʀ
    verb transitiu
  1. pròpiament i figuradament prometre.
  2. ça promet ! irònicament i familiarment la cosa promet (o la cosa s’anima)!
  3. promettre et tenir sont deux qui promet s’obliga (o cosa promesa sia atesa, o a sants i a minyons no els prometis que no els dons).
  4. promettre la lune (ou monts et merveilles) figuradament prometre la lluna en un cove (o el món i la bolla).
  5. verb pronominal
  6. prometre’s, proposar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç