kaputtmachen

verb transitiu
1. fer malbé, espatllar.
2. trencar, fer miques (o bocins), esbocinar, esmic(ol)ar.
3. figurat fúmer.
4. fotre (pop ).
5. [Geschäft] arruïnar.
6. s. kaputtmachen matar-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU