klingeln

verb intransitiu [-n, -te, hat ge-t]
1. tocar (o fer sonar) el timbre o la campaneta.
2. [Telefon] tocar, trucar.
3. [an der Tür] trucar.
4. mir klingeln die Ohren familiar algú parla de mi (perquè em xiulen les orelles).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU