stürzen

verb transitiu [-t, -te, hat ge-t]
1. fer caure, abatre, aterrar.
2. estimbar, precipitar.
3. [kippen] bolcar, tombar, trabucar.
4. [hinunterstürzen] llançar (aus fora de; in [+ ac] a).
5. política a. derrocar
6. agricultura, jardineria guaretar, fer la primera llaurada (a, de).
7. [Kasse] fer l’arqueig o el balanç.
8. [aus dem Fenster] defenestrar.
9. verb intransitiu [ist ge-t] caure.
10. aeronàutica estavellar-se (auf [+ ac] contra).
11. s. stürzen [hat ] llançar-se, precipitar-se, afuar-se, abalançar-se (auf [+ ac] sobre, damunt de).
12. caure, desplomar-se (sobre).
13. engolfar-se (in [+ ac] en).
14. [in e-e Gefahr] exposar-se, arriscar-se (a).
15. s. in Schulden stürzen endeutar-se, entrampar-se.
16. s. ins Verderben stürzen estimbar-se (o precipitar-se) cap a la perdició, córrer pel camí de la perdició.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU