■ àbac1

Etimologia: del ll. abăcus, i aquest, del gr. ábax, -akos, íd. 1a font: 1489, Esteve
    masculí matemàtiques
    1. Aparell simple de càlcul digital consistent en un marc proveït de filferros paral·lels, al llarg dels quals hom fa córrer boles foradades, usat per a fer totes les operacions aritmètiques bàsiques.
    2. Comptador del joc de billar.
  2. Per generalització, a l’edat mitjana, llibre que ensenyava a calcular, i la mateixa ciència matemàtica.
  3. Taula coberta de sorra fina usada per a dibuixar, calcular, etc.
    1. Taula gràfica o quadre sinòptic de quantitats segons uns sistemes figuratius codificats que permeten d’efectuar determinats càlculs numèrics.
    2. Taula destinada al joc de dames, d’escacs, de daus, etc.
  5. àbac màgic Quadrat màgic.
  6. àbac neperià Instrument de càlcul imaginat pel matemàtic escocès John Napier.



    7. Vegeu també:
    àbac2