■ abonar1

Etimologia: 1410; de bo2.
    verb transitiu
  1. Acreditar de bo. El que ha fet l’ha abonat davant de tothom. Aquests crims no poden abonar el nou règim.
  2. Sortir fiador (d’una persona) o respondre (per ella) en l’acompliment d’una obligació. Jo mateix el vaig abonar davant de l’amo.
  3. Donar com a certa (una cosa). Tot plegat ha abonat el teu temor.



    4. Vegeu també:
    abonar2