■ amoníac | amoníaca

Partició sil·làbica: a_mo_ní_ac
Etimologia: del ll. ammoniacus ‘goma amoníaca’, i aquest, del gr. ammōniakós ‘del país d’Ammon’, nom egipci de Júpiter, venerat en un temple a la sorrenca Líbia (gr. ámmos ‘sorra’), on es recollia aquesta goma 1a font: 1409
  1. masculí [NH3] química inorgànica Gas incolor compost de nitrogen i hidrogen, d’una olor pungent característica.
  2. adjectiu
    1. gas amoníac química inorgànica Amoníac.
    2. goma amoníaca química industrial Goma resina exsudada pel Dorema ammoniacum i probablement per altres umbel·líferes.
    3. sal amoníaca química orgànica Clorur d’amoni.