■ atacar

Etimologia: de l’it. attaccare ‘clavar, unir, enganxar’, tret de staccare, que significa ‘separar, desenganxar’, però que devia significar abans ‘estacar’, com l’oc. ant. d’on prové 1a font: s. XVII
    verb transitiu
  1. Donar la primera escomesa (a un enemic, a un adversari). Atacar els invasors. Atacar les teories d’algú.
  2. Començar una acció destructora (sobre alguna cosa). L’epidèmia atacà la població. Estar atacat del pit.
  3. Donar la primera escomesa a l’execució (d’alguna cosa). Atacar la feina. Atacar una nova galeria en una mina.
  4. Fixar (alguna cosa) cosint-la, clavant-la, pitjant-la, en una altra. Atacar el fil al final del repunt.
  5. especialment Pitjar la càrrega d’una arma de foc, el tabac en una pipa, la pólvora d’una barrinada.
  6. música Començar a fer sonar (una nota o diverses a la vegada).
  7. química Fer reaccionar una substància amb una altra per tal de provocar en la primera una acció destructora gradual.
  8. tecnologia Actuar un mecanisme, una eina, sobre la superfície d’un objecte per a produir un efecte determinat.