■ àtic1

Etimologia: de àtic2, aplicat a l’arquitectura, inspirat en l’anomenat ‘ordre àtic‘
    masculí
  1. anatomia animal Part superior de la caixa timpànica, on s’allotgen el cap del martell i l’enclusa.
  2. [abreviatura àt.] construcció Pis elevat d’un edifici, situat per sobre la cornisa que acostuma a coronar la façana, el qual resta reculat del carrer amb relació a la façana.



    3. Vegeu també:
    àtic2