■ barrella2

Etimologia: segurament diminutiu de parra (per la forma d’emparrat dels branquillons secs), amb arabització de la p en b 1a font: 1706
    femení
  1. botànica Nom donat a diverses plantes herbàcies i mates de la família de les quenopodiàcies, com la barrella pròpiament dita (Salsola soda), que per incineració dona la cendra anomenada sosa o barrella, la barrella d’Alacant (Halogeton sativus), de fulles cilíndriques i carnoses, la barrella punxosa (Salsola kali), de fulles suculentes i punxants, i la barrella terrera (Kochia prostrata), mata de fulles cilíndriques i petites.
  2. antigament Producte de la incineració de la planta anomenada barrella; sosa.



    3. Vegeu també:
    barrella1